Voltors als Ports

Al massís de Els Ports, entre la costa del Mestrat i Teruel hi ha una important pobalció de voltors (Gyps Fulvus).

Es tracta d'un au de plomatge marronós, amb el coll descobert de plomesi que pot arribar fer més de 2metres i mig d'envergadura.

És un au carronyera que s'alimenta especialment de ramat mort i peces de caça mjor no cobrades. Això permet que aquest animal evite la transmisió de malalties produides per la descomposició.

Però ens enforntem a diversos problemes per a l'existència d'aquestos animals a les nostres terres. Els parcs eòlics, el tancament de llocs on s'abandona el ramat mort i l'utilització de ceps enverinats fan que la població d'aquesta au estiga en perill i es vegi disminuida.

Benicarló bombardejat

Imatge extreta de Levante-El mercantil Valenciano.


Benicarló va patir bombardeigs, dels quals quatre van ser italians i dos alemanys. El 3 d'abril de 1938 van bombardejar l'estación de ferrocarrils causant 17 morts i 36 ferits.
Durant aquells anys un avió sobrevolava cada dia el poble a l'hora de sopar causant la por entre els veïns, era el conegut com "el semolero." Benicarló va caure finalment en mans franquistes aquell mateix mes. L'ajuntament fins aquell moment de majoria socialista va ser disolt i els Carlistes, que havien sigut la segona força local van ser durament reprimits. Ambdós partits ilegalitzats i alguns dels seus mmbres detinguts i afusellats.

Les processons del Cristo

Al segle XVII Benicarló estava sotmesa a una terrible epidèmia de pesta bubònica com molts altrs pobles valencians.

Conta la tradició que un presoner italià a Tunis, César Cataldo, tenia molta devoció al Sant Crist i li pregava cada dia per la seua llibertat.

Després de prometre que aniria a ajudar allí on hi hagués apestats si el Crist li concedia la llibertat, el italià va aconseguir fugir amb una petita embarcació i va arribar a les costes de Benicarló.

En molt poc temps l'epidèmia va desparìxer de la zona i en honor a aquest fet es va aixecar una capella on descansa el Sant Crist de la Mar- que va ser reformada a primer del segle XX.

Cada any el segon dijous abans de Dijous Sant els Benicarlandos inicien una novena en honor al Crist de la Mar amb una processó que trasllada la imatge des de l'esglèsia "del Cristo" fins a l'esglèsia de Sant Bertomeu, la principal del poble.

El diumege de rams els benicarlandos retornen en devota processó la figura del Cristo a la parroquia de Sant Pere, popular coneguda com la "del Cristo".

Més que un acte de devoció és tracta d'una tradició vinculada a la fé, ja que participen en aquest event moltes persones que habitualment no participen de la vida religiosa de la localitat.

Durant aquests dies el poble s'omple de ciris, processons i les finestres de banderoles amb el lema del Sant. Aquest acte dóna inici a la Setmana Santa al Maestrat.

Geologia del Maestrat

Al Maestrat hi ha dos tipus de planures:

A) Planes Litorals o costaneres: de forma irregular; limitades pel mar per un costat i per serres per l’altre: Plana de Vinaròs i Prat de Cabanes.

B) Foses Interiors, allargades, estretes, paral·leles a la costa i limitades per serres a ambdós costats: Fosa d’Alcalà, delimitada per les serres de les Talaies i la d’Irta; fosa de Sant Mateu, delimitada per les serres d’Engalzeran i les Talaies.















Observant el relleu general de la comarca podem observar que hi ha planes costeres, formades per roques detrítiques, unes serres paral·leles a la costa i alguns cims aplanats o moles formades per roca calissa. També trobem estretes planes interiors (foses), formades per roques detrítiques i delimitades a ambdós costats per serres.
Per entendre açó cal reconstruïr la història geològica del Maestrat. Durant l’Era Secundària (60 M d’anys) tota la comarca estava inundada per les aigües de la Mediterrània, era part de la Plataforma Continental. En aquesta època van sedimentar la roca calissa.
Aquests materials van ser plegats durant uns milions d’anys, en trobar-se les plaques africana i euroasiàtica.
A l’hora que es formaven i posteriorment, es van erosionar, quedant un relleu totalment aplanat.
Fa uns 10 M. d’anys hi va haver un estirament, que va originar unes falles normals paral·leles a la costa., de les que les serres són el llavi alçat i les planes el llavi enfonsat.
Sobre aquestes estructures han actuat els processos externs (erosió kàrstica, meteorització, acció del vent,etc…) formant el relleu actual i les roques detrítiques del pla.
Els rius mediterranis o rambles estan normalment secs, no són massa llargs i alguns són molt amples i amb poca profunditat. Alguns circulen paral·lelament a la costa, com el riu Coves o la Rambla d’Alcalà; d’altres ho fan de forma perpendicular a la costa com el riu Cervol o la Rambla de Cervera.

Litologia del Maestrat.

A alguns llocs de la provincia de Castelló , com al Dessert de les Palmes hi ha roques metamòrfiques com la pissarra ; o a les Illes Columbretes trobem roques volcàniques, però al Maestrat únicament hi ha roques sedimentàries.
Les muntanyes del Maestra testan formades per roca calissa de color gris groguenc que a vegades poden contenir fóssils marins al seu interior com eriçons de mar, moluscos, corals, etc… Entre els estrats calisos és freqüent trobar altres estrats intercalats d’argiles, com ho fem per exemple a Traiguera.
Al fons de rambles i barrancs hi ha graves i sorres com succeeix a la Rambla de Cervera. A les planes hi ha argiles, lloc on habitualment es situen els horts. Al costat de les planesi al peu de les muntanyes hi ha conglomerats amb fragments calissos.
A les zones pantanoses com el Prat de Peníscola hi ha turba que en altres llocs com el Prat de Cabanes es comercialitza.
La costa és rectilínea, orientada del Nord-Est a Sud-Oest. Des del riu Sénia fisn al nord de Benicarló trobem acantilat baix, d’1 a 3 metres d’alçada, compost per conglomerats. Després, al nord del port de Benicarló, hi ha una platja de graves i cants rodats, la Mar Xica i platjes de sorra fins a la zona de Peníscola. Una mica més al sud, hi ha un dels acantilats més alts del País Valencià, amb uns 40 metres d’alçada i composat per calises: la Torre de la Badum.
Acuífers a la plana de Vinaròs
Un acuífer és una estructura geològica amb una capa de roca permeable que deixa circular l’aigua subterrània.

Hi ha un acuífer superficial format per una barreja de graves, sorres i argiles. Arriba fins als 20m de profunditat proa de les muntanyes i fins als 120m prop de la costa. Després ve una capa d’argiles impermeables que oscila entre els 50 i els 200 metres d’espessor. Finalment hi ha una altra capa permeable, un acuífer profuns, de roques calises; es tracta de la continuació de les muntanyes per baix de la plana.
La salinització del acuífer es produeix al baixar el nivell freàtic per sota del nivell de la mar, causada per una excesiva extracció d’aigua dels pous. Aixa, entra l’aigua de la mar dins l’acuífer, és la coneguda com intrusió marina, que permet que l’aigua de mar es barreje amb l’aigua dolça. Al terme de Benicarló ha arribar fins als pous propers a la via del tren i això fa que, aquests pous que suministraven aigua al poble estiguen actualment inutilitzats.

Havaneres i cremat

Als nostres pobles costaners, hi ha una tradició que es repeteix cada nit de Sant Joan i depén del lloc alguna altra. A les nostres platges ens ajuntem per fer fogueres, escoltar havaneres i prendre "cremaet."
Els orígens del cremat es remonten a aquells temps en que els vaixells mercants que viatjaven a les Antilles transportaven rom i cafè provinent d'aquelles terres a la seua tornada. Per celebrar la tornada preparaven una beguda amb el rom , el cafè, sucre i espècies.
Per a preparar un litre i quart de cremat necessitem:
- 2dl i mig de rom blanc.
- 1dl i mig de rom negre.
- 4 cullerades de brandy.
- 3 culleres de sucre.
- la crosta d'una llima.
- canyella en rama.
- 7dl de cafè acabat de preparar.

* Cal posar el rom (blanc i negre), el cognac i el sucre a una casola de fang, remoure bé i després afegir la llimona i la canyella.
* Després s'ha de posar el recipient a calentar. Quan la barreja estiga calenta se li pren foc.
Es deixa flambejar l'alcohol, quan les flames s'apaguen s'fageix el cafè. En uns segons es pot servir.

Maestrat

Entre les terres més orientals de Teruel i la costa nord de la província de Castelló s'extenen les comarques de l'Alt Maestrat, Baix Maestrat i Maestrazgo de Teruel; comarques que reben el nom de l'ordre del Mestre que va ser d'una capital importància per a la zona juntament amb les de Montesa i del Temple.
Poblada inicialment pels íbers, la zona va ser ocupada per romans, vivigots, musulmans i repoblada per catalans i aragonesos després de la conquesta per part de Jaume I i Balasc d'Alagó.
Una part d'aquestes terres va passar a formar part del Regne de València, mentre que la zona més occidental es quedà ,administrativament parlant, per al Reino de Aragón.
Amb camins diversos pel que fa la política, les rel·lacions de les dues parts s'han mantingut i es mantenen, però seran esdeveniments com la Guerra del francès i les Guerres Carlines les que uniran aquestes terres germanes encara més.
Aquest espai pretén ser un espai divulgatiu per tal de conèixer aquestes comarques.