
Al segle XVII Benicarló estava sotmesa a una terrible epidèmia de pesta bubònica com molts altrs pobles valencians.
Conta la tradició que un presoner italià a Tunis, César Cataldo, tenia molta devoció al Sant Crist i li pregava cada dia per la seua llibertat.
Després de prometre que aniria a ajudar allí on hi hagués apestats si el Crist li concedia la llibertat, el italià va aconseguir fugir amb una petita embarcació i va arribar a les costes de Benicarló.
En molt poc temps l'epidèmia va desparìxer de la zona i en honor a aquest fet es va aixecar una capella on descansa el Sant Crist de la Mar- que va ser reformada a primer del segle XX.
Cada any el segon dijous abans de Dijous Sant els Benicarlandos inicien una novena en honor al Crist de la Mar amb una processó que trasllada la imatge des de l'esglèsia "del Cristo" fins a l'esglèsia de Sant Bertomeu, la principal del poble.
El diumege de rams els benicarlandos retornen en devota processó la figura del Cristo a la parroquia de Sant Pere, popular coneguda com la "del Cristo".
Més que un acte de devoció és tracta d'una tradició vinculada a la fé, ja que participen en aquest event moltes persones que habitualment no participen de la vida religiosa de la localitat.
Durant aquests dies el poble s'omple de ciris, processons i les finestres de banderoles amb el lema del Sant. Aquest acte dóna inici a la Setmana Santa al Maestrat.